Rocío Garnacho és enèrgica, apassionada i una ferma defensora de la importància de la donació de sang. Professora de dret en la UIB, va idear el #Repte500, amb l'ajuda del Banc de Sang, per a conscienciar als universitaris i al professorat del significat de ser donant. Va descobrir el valor de la sang per la malaltia de la seva mare. Un càncer de pàncrees amb una esperança de vida de sis setmanes. Esperança que es va poder allargar gràcies a una sèrie de transfusions, que li "van permetre dir adeu amb dignitat dels seus éssers estimats". Rocío sap tot el bé que una donació pot fer i per això, sempre cerca la forma de transmetre el valor de donar sang.
PART I:
"A la meva mare li van diagnosticar un càncer de pàncrees, amb una esperança de vida de sis setmanes. De sobte et trobes que en l'àmbit familiar tens una malaltia irreversible, incurable i que tot aquest temps que queda és només una preparació per al final", compte Rocío Garnacho, amb una inflexió emotiva en la seva veu.
"A la meva mare li van diagnosticar un càncer de pàncrees, amb una esperança de vida de sis setmanes. De sobte et trobes que en l'àmbit familiar tens una malaltia irreversible, incurable i que tot aquest temps que queda és només una preparació per al final", compte Rocío Garnacho, amb una inflexió emotiva en la seva veu.
Enèrgica, apassionada i amb una personalitat que desprèn carisma i bon rotllo, és professora de dret i va idear el #Repte500. Va descobrir el valor de la sang per la malaltia de la seva mare, a la qual visitava cada dia a l'hospital.
"Un horabaixa vaig veure que estava rebent una transfusió i reconec que em vaig enfadar. Així que vaig anar a xerrar amb el metge i li vaig dir: «Escolta, ja hem d'aturar amb això, no? Tenim el que tenim, no ho estirarem més del necessari». Jo volia endur-me-la a casa perquè morís allà, envoltada de la seva família i no en un llit d'hospital" compta ella amb to profund i gest greu. "Amb molta amabilitat, el metge em va respondre: «Estàs equivocada. Ja veuràs que la teva mare estarà millor demà, passat i a l'altre»"
Un instant de pausa. Breu, concisa. Aparta un moment la mirada. Croada de braços, recolzada sobre la taula i amb una tassa de cafè buida davant, assegura:
"Aquella transfusió ens va permetre a tots fer un trànsit cap al final d'una manera molt més amable, perquè, en aquelles darreres setmanes, la meva mare va tenir un benestar com a conseqüència directa d'haver rebut sang. Que gràcies a la donació d'una persona anònima un malalt pugui estar bé en els seus darrers moments per a dir adeu als seus éssers estimats, a mi em va generar un gran impacte. De sobte em vaig dir, quina llàstima que jo no pugui donar, que jo no pugui fer això pels que ho necessiten".
"Aquella transfusió ens va permetre a tots fer un trànsit cap al final d'una manera molt més amable, perquè, en aquelles darreres setmanes, la meva mare va tenir un benestar com a conseqüència directa d'haver rebut sang. Que gràcies a la donació d'una persona anònima un malalt pugui estar bé en els seus darrers moments per a dir adeu als seus éssers estimats, a mi em va generar un gran impacte. De sobte em vaig dir, quina llàstima que jo no pugui donar, que jo no pugui fer això pels que ho necessiten".
Rocío va començar a pensar en com podia ajudar. Com podia "afavorir o canalitzar que algú amb aquest poder el posés en marxa" per a salvar o millorar vides. Per a ella, la utilitat de la donació en les cures pal·liatives per a malalts terminals és summament important. "Salvar una vida és una cosa increïble, però també guanyar-li temps a una persona perquè digui adeu amb dignitat. La gent amb el poder de donar sang hauria de conèixer el valor de tot el que pot fer pels altres. És que si almenys 1 de cada 20 persones fos donant...", reflexiona
"Com pot ser que encara hàgim d'escoltar per la ràdio que el Banc de Sang només té reserves per a dos dies? És molt greu. No ens podem esperar que li passi alguna cosa dolenta a un familiar per a anar a donar. És un problema de desconeixement i jo ho veig en la UIB. El que dona i el que no. D'aquí el #Repte500, cent donacions al dia durant cinc dies i el contacte amb la realitat de la donació".
🖋 Andreu Vidal Bustamante