PART II:
Cal no oblidar que durant el procés, Luis va necessitar transfusions que, segons els seus pares, van ser de gran ajuda. En aquest moment descobriren el valor de la donació de sang i que a vegades les reserves estan en una situació delicada, moment en el qual un té por per la falta del component que es necessita. Ho van conèixer perquè ho van viure i això és una de les coses que més molesta a Pedro Luis.
"Tant de bo algú ens hagués xerrat abans de la donació, perquè és una cosa molt important. Quan jo anava al col·legi no hi havia un programa educatiu com el que té ara el Banc de Sang, del qual haig de dir que és un gran projecte. Tampoc hi havia xarxes socials. Però ara hi ha més informació i em sembla inconcebible que algo tan important que salva vides, pugui faltar o estar baix mínims. A vegades pens que ser donant no hauria de ser del tot voluntari, sinó que hauríem de sentir-ho com una obligació", assegura.
Tant Pedro Luis com Sabrina es van fer donants quan va començar tot i encara ho continuen sent. Luis segueix en tractament, encara que per ara no ha tornat a necessitar una transfusió, però és susceptible de rebre-la. Ells ho tenen clar, la malaltia del seu fill els va obrir els ulls i per ell es van fer donants, però també per tot els altres. "Perquè la sang no es pot fabricar. En aquesta ocasió ha estat Luis qui ha necessitat transfusions, però mai saps si en algun moment la necessitaràs tu o li farà falta a un familiar. Continuam donant perquè consideram que és el que hem de fer", compte. El compromís de Pedro Luis amb la donació va fins i tot més enllà. L'any passat inicià un #Challenge en xarxes socials amb dos objectius: animar a la gent a donar i reconèixer la solidaritat d'aquells que ja són donants.
L'ingrés va ser un cúmul de sentiments oposats, però la sortida va ser un dia molt feliç per a la família. Luis estava desconcertat, no acabava d'entendre el que passava. Aquests mesos a l'hospital s'havien convertit en la seva realitat. L'empresa havia posat al seu pare al capdavant de la direcció d'un hotel a Mallorca i es van quedar a l'illa. "Dur-lo a casa va ser un dels millors moments de la nostra vida. El que més record és que en arribar, vam fer una pizza i després galetes de Nadal", compta amb gest alegre.
Si tot continua anant bé, enguany acabarà el tractament de Luis. La seva família ha hagut de canviar molts hàbits. La malaltia ho requereix. A finals de l'any passat va començar a anar un poc al col·legi amb la intenció que començàs a adaptar-se a una vida normal, "que se suposa que ja pot dur". "Al principi estàvem preocupats, perquè s'havia convertit en un nin bombolla i qualsevol cosa ens espantava. Ha millorat, però no podem oblidar-nos de les precaucions, com la seva màscara, perquè continua rebent quimioteràpia". Una recuperació i un lent retorn a la normalitat, que no hauria estat possible sense l'altruisme dels donants de sang.
🖋 Andreu Vidal Bustamante