PART II:
Si les circumstàncies haguessin estat diferents, amb tota probabilitat hauria perdut la vida i la seva filla petita hauria quedat orfe de mare. La història de Lorena hauria tengut un final tràgic de no ser pels donants. En la mateixa operació li van haver de posar les deu bosses de sang que havien preparat per a ella i en els dies posteriors, mentre va estar ingressada en l'UCI, va continuar necessitant transfusions.
"Quan vaig despertar a l'hospital i em van contar el que havia passat, vaig sentir un immens agraïment cap a les persones que m'havien salvat. Em penedesc tant de no haver estat donant durant aquests últims anys. És un gest simple, però tan heroic. La major part del temps no som conscients del molt que una persona pot necessitar sang en un moment determinat. I és que al final, donar sang només et du 20 minuts del teu temps. 20 minuts que per a una altra persona poden significar continuar vivint, com va ser el meu cas. La meva experiència m'ha fet plantejar-me moltes coses i sobretot m'ha ensenyat a agrair d'altres que abans no agraïa", explica Lorena amb un sincer somriure i to carregat d'emoció.
Entre els seus familiars i amics hi ha donants actius des de fa anys, com la seva mare, i altres que van començar a donar quan van saber el que havia succeït en l'operació. Ella assegura que estan molt conscienciats, però assenyala que la gent no hauria d'esperar que succeeixi una cosa dolenta per a fer-se donant de sang. "La societat espanyola és tremendament solidària i sensible. El que passa és que a vegades, pel nostre propi dia a dia, no tenim prou interioritzat l'important que és anar a donar sang. Jo veig que la gent més compromesa és la que donarà cada pocs mesos. Falta arribar a aquestes persones que ho farien, però que per desconeixement o per altres motius no dona. Tant de bo jo hagués pensat a tornar a donar sense haver de passar pel que vaig passar".
Lorena és professora en el col·legi Puresa de María de Manacor, centre educatiu que col·labora amb el Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears com a part del programa Educa, l'objectiu del qual és que els alumnes aprenguin el valor de la donació. Per a ella, sensibilitzar sobre aquesta qüestió des dels centres educatius és molt important. "La clau de tot és el que ens ensenyen des de petits a casa i a les escoles. Pel que és molt important que els nens aprenguin aviat tot el bé que poden fer de majors com a donants".
Encara que el pitjor va passar fa ja dos anys, Lorena encara no té l'alta mèdica. Està sana, pot gaudir de la seva família i torna a estar embarassada. Per ara, es continuen fent ressonàncies de control per a assegurar-se que no apareix una nova tumoració. Les previsions són bones. Ella ho té clar, en el moment en què li donin l'alta, tornarà a donar sang. Perquè de la mateixa forma que a ella li van salvar la vida i cada dia ho agraeix, vol contribuir a ajudar a uns altres que, sense importar els qui siguin, el necessitin.
🖋 Andreu Vidal Bustamante