PART I:🖋 Andreu Vidal Bustamante
El març de 2018, la vida de Lorena va fer un tomb inesperat. De sobte es va trobar cara a cara amb la por de perdre-ho tot. Casada i amb una filla que comptava pocs mesos, els metges li van detectar una tumoració de grans dimensions en la cara. Encara que benigne, extirpar-ho implicava passar per una operació d'alt risc. Fins i tot en mans d'un dels millors otorrinos d'Europa, el tumor tocava tota la zona de la vena caròtide. Lorena va sofrir un xoc anafilàctic i va perdre gairebé tota la sang. Dos anys després no ha rebut l'alta, segueix amb ressonàncies de control, pot abraçar a la seva filla petita i està embarassada del segon. I tot això és possible, gràcies al fet que va haver-hi donants de sang que li van salvar la vida.
En la seva etapa universitària, Lorena va ser una donant activa. No obstant això, per "la voràgine del dia a dia i sense cap motiu especial" va deixar de donar. Explica que es penedeix, perquè sempre ha estat molt conscient del bé que fan les donacions de sang. Sobretot, ho pensa des que ella es va veure en una situació de la qual no hauria sortit sense transfusions de sang.
Lorena feia un temps que tenia problemes per a respirar i els metges l'atribuïen al fet que és molt al·lèrgica. Li acabaven de fer una ressonància, quan la van cridar per a anar l'endemà a fer-se un TAC d'urgència. "En aquest moment el món se'm va venir baix, perquè em vaig adonar que estava passant alguna cosa que no era normal. Em van trobar una tumoració enorme en la cara, no sabien si agressiva, que m'agafava tota la zona de la vena caròtide, cervell. Els metges mai havien vist una cosa així", explica.
La setmana que van trigar els metges a saber que era benigne va ser de les pitjors que ha viscut Lorena. Va agafar aire i li van dir que es podia operar, però que comportava un alt risc, perquè no sabien com treure-l'hi. "Des de Son Llatzer em van recomanar que me n'anés a Oviedo, on està un dels millors otorrinos d'Europa, el doctor Llorente. Vaig arribar allà totalment vulnerable i pensant: m'he casat fa poc, tenc una filla petita, soc professora. No em meresc això. En aquest moment agraesc molt les paraules del doctor i del seu equip. Em van tranquil·litzar molt i em van assegurar que estava en el millor lloc".
Lorena s'assenyala la cara i el coll per a mostrar que no tenen cap marca. Cap senyal d'una operació en la qual li van extirpar un tumor de grans dimensions. Assegura que va tenir la sort de caure en mà d'àngels que van ser uns metges meravellosos. Destaca que l'operació va anar bé, però cal recordar que era una intervenció d'alt risc. "Vaig sofrir un xoc anafilàctic i vaig tenir una hemorràgia massiva en la qual vaig perdre més de quatre litres de sang. Jo soc molt petitona, així que vaig perdre gairebé tota la sang".